La Botera era el nom que rebia a l'Edat Mitjana l'orifici situat al peu de la murada, al final d'un carreró interior. Originalment estava al mur de l'actual carrer amb aquest mateix nom, prop de la Torre Motxa. La seua missió consistia en permetre el desaigüe de les escorrenties pluvials i, en general, de tot tipus de brutícia més o menys líquida.
En una època en què no existia cap sistema de clavegueram, tots els residus domèstics (inclosos els d'origen humà) anaven a parar al mig del carrer cap al vall fondo que rodejava els murs, precisament al cantó de la Torre Motxa, que era la part més baixa de la vila.
Les transformacions defensives i el tancament del vall
Com s'ha pogut comprovar en excavacions fetes als darrers anys, aquest vall era totalment sec. Va ser terraplenat per complet l'any 1554 per obres dirigides per l'enginyer militar Joan de Cervelló. En aquell moment es van construir sengles baluards davant els principals portals de la vila (tal com mostra el famós dibuix de Rafael Martí de Viciana) per modificar amb sistemes moderns les defenses de la població.
Reivindicacions veïnals i nous portals
El veïnat d'aquest carrer, conegut en aquells temps com de la Botera, havia demanat ja en 1489 fer un nou portal al mur de la vila, ja que aquest bloquejava la ventilació de la zona. L'any 1515 es va retirar la reixa, però no va ser fins al 1554, una vegada suprimit el vall, quan es va obrir la nova porta i es varen retirar les reixes.
A aquest pany de la murada s'obrien ja diversos accessos històrics:
- El Portal de Borriana (a l'actual carrer de Manuel Benedito).
- El Portal d'Enmig (carrer Ramón y Cajal).
- El Portal d'En Pedrinyà (conegut també com de la Sang de Jesucrist o dels Jueus, situat junt a la placeta de la capella de la Sang).
Recuperació i restauració de la Torre Motxa
Durant el primer ajuntament democràtic, s'autoritzà la construcció d'un gran edifici de vivendes darrere mateix de la Torre Motxa. La desaparició de les cases annexes va deixar en estat molt precari les restes de la murada. Per aquest motiu, la següent corporació municipal va procedir a la restauració de la torre i de tot el seu entorn, consolidant el mur i incorporant aquestes antigues reixes a l'ornamentació, tot i que ja no era possible ubicar-les al seu punt original.
Font: Jacinto Heredia Robres, Cadafal (maig 2001).
