La fireta de Santa Caterina i la fira medieval de Vila-real
La fireta de Santa Caterina de Vila-real és sovint confosa amb la fira medieval atorgada per Jaume I en la Carta Pobla de 1274, però la documentació històrica apunta a una realitat diferent.
La coincidència de la data de celebració, pròxima a la festa litúrgica de Santa Caterina d’Alexandria, el dia 25 de novembre, i una errada d’interpretació difosa per mossèn Benito Traver en la seua obra Historia de Villarreal (1909), sense cap base documental, han fet que sovint continue confonent-se este simple mercat pre-nadalenc amb la històrica fira medieval atorgada per Jaume I a la vila en la Carta Pobla de 1274, que tenia una duració de quinze dies.
El trasllat de l’antiga fira a les festes de Sant Pasqual
En realitat, està documentat el trasllat d’aquella antiga celebració comercial al període de festes en honor de Sant Pasqual, almenys des de l’any 1730 (Judiciari de 1730, fol. 12 vº, AMV).
Per tant, la continuïtat de la fira medieval correspon a la fira que en l’actualitat se celebra durant el mes de maig, associada des de fa quasi tres segles a les festes patronals. Tot i això, actualment ha derivat exclusivament en un parc d’atraccions infantils, després de la desaparició de les parades de bijuteria, marroquineria, ganiveteria, articles de basar i altres productes, que van perdurar en barracons de fusta fins a l’últim terç del segle passat. Aquelles parades eren la darrera manifestació del que va ser la gran celebració comercial anual de la vila.
La fireta de Santa Caterina com a mercat pre-nadalenc
La popular fireta de Santa Caterina, ja tan profundament arrelada en el cicle festiu anual i en l’activitat comercial local, no té així relació amb la fira medieval més enllà de la continuïtat de les dates: de finalització, en aquell cas, el 25 de novembre, i de celebració en un sol dia, en l’altre, habitualment posterior al dia 25.
Només podria parlar-se, com encara defensen alguns de manera tòpica però aferrissada, d’una remota possibilitat que fora un tènue residu puntual d’aquella notable activitat econòmica.
