A principis del segle XX, l'educació a Vila-real va generar fortes tensions en la societat valenciana. En un context marcat per l'ascens del moviment obrer i el declivi del règim de la Restauració, la religió va dividir la població en dos sectors enfrontats: les classes conservadores i agràries que defensaven el catolicisme, enfront d'una burgesia republicana i un sector obrer marcadament anticlerical.
L'ambient conservador de Vila-real vs Castelló republicà
A diferència de la capital provincial, Castelló, on els republicans anticlericals lideraven amb força, Vila-real es va convertir en un ferm bastió del catolicisme conservador i del carlisme. L'arrelament tradicionalista era tan profund que figures de l'esquerra com Vicent Blasco Ibáñez van ser rebuts amb violència en intentar fer discursos a la localitat.
Per a frenar l'avanç de les idees socialistes i anarquistes, les congregacions religioses locals van impulsar activament agrupacions de joves obrers catòlics i centres de propaganda escrita.
El detonant: La Setmana Tràgica de 1909
La tensió va esclatar arran dels fets de la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909, on la crema de convents i la posterior execució del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia van encendre les alarmes del sector eclesiàstic. Els conservadors van utilitzar aquests esdeveniments com a argument per a afirmar que l'educació laica conduïa de manera inevitable a l'ateisme, la destrucció de la família i la violència social.
Com a resposta defensiva, a Vila-real es va disparar la distribució massiva de premsa i fullets catòlics.
Els multitudinaris mítings d'abril de 1910 al Calvari
Quan el govern central va permetre la reobertura de les escoles laiques a inicis de 1910, l'episcopat va coordinar una intensa campanya de mobilització nacional. El 18 d'abril de 1910, Vila-real va acollir dues concentracions massives, una d'homes i una altra de dones, que van reunir milers de persones a la zona del Calvari.
Durant les jornades es van llegir centenars de cartes d'adhesió de bisbes i ajuntaments de tot el país. Els discursos dels líders locals i regionals van atacar amb duresa l'escola laica, descrivint-la com un espai immoral i perillós. A més, es van promoure missatges amb una retòrica de croada religiosa, justificant l'ús de la força civil para defensar els valors tradicionals.
Repercussió comarcal durant 1910
Després de l'èxit d'aquesta convocatòria, la localitat va continuar organitzant manifestacions similars de gran rellevància comarcal durant la resta de l'any 1910.
Font: Samuel Garrido Herrero. CADAFAL, maig 1984
