El mapa de la memòria: Vila-real en la Crònica de Viciana (1564)
Si passegeu hui en dia pel centre històric de Vila-real, és fàcil notar una geometria quasi perfecta. Els carrers es creuen en angles rectes i desemboquen de manera natural en la icònica plaça de la Vila. Esta estructura ortogonal no és fruit de la casualitat moderna, sinó el disseny original amb què el rei Jaume I va fundar la població en el segle XIII.
Hui viatgem al passat per a analitzar com es veia i es descrivia esta vila medieval gràcies a un document excepcional: el Libro tercero de la Chronica de la inclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno (1564), escrit pel cronista borrianenc Rafael Martí de Viciana. Però, per damunt de tot, ens detindrem en un tresor visual: el famós dibuix o plànol de la vila que il·lustra les seues pàgines.
Qui era Viciana i per què va dibuixar Vila-real?
Rafael Martí de Viciana era un reputat funcionari i historiador de l'època. El propi Consell municipal de Vila-real li va encomanar una tasca minuciosa: plasmar sobre el paper l'estructura exacta de la ciutat. El resultat va ser el primer plànol detallat del municipi, conegut popularment pels historiadors com la "planta de Viciana".
Aquesta imatge anava molt més enllà de la simple il·lustració; era una ferramenta de registre, defensa i orgull local en ple segle XVI.
Radiografia del dibuix: Què ens ensenya la planta de 1564?
El dibuix que acompanya el text de la seua Crònica és una joia de la cartografia històrica valenciana. Si l'observem amb atenció, ens revela detalls fascinants sobre la vida i la defensa de la Vila-real renaixentista:
- La quadrícula perfecta: El gravat mostra amb fidelitat el disseny fundacional en forma de "poble nou" o campament romà, configurat a partir de dos eixos perpendiculars.
- El recinte murallat: La vila apareix completament protegida per un sòlid perímetre de muralles. Al llarg de la línia defensiva es poden identificar clarament les torres de guaita en els vèrtexs i els cantons, essencials per a repel·lir atacs.
- Les quatre portes: El plànol detalla els accessos històrics que connectaven la vila amb el món exterior: el portal de València, el de Castelló, el de dalt (o d'Onda) i el de baix (o de Borriana).
- El cor urbà: En el bell mig del traçat destaca un espai lliure porticat que correspon a l'actual Plaça de la Vila, flanquejada per l'antiga església, demostrant que el centre de gravetat comercial i religiós es manté quasi inalterat segles després.
La visió literària: Més enllà del gravat
El text de Viciana complementa a la perfecció el dibuix. En la seua narració, el cronista elogia la riquesa del terme, la seua segregació de l'antic territori de Borriana i el motor econòmic que suposava el riu Millars per a regar les seues hortes.
A més, insistix en el fet que, en ser una fundació directament reial, Vila-real gaudia de llibertats institucionals envejables, estant lliure de les pressions dels senyors feudals i tenint vot en les Corts del Regne de València.
Un plànol que és història viva
La planta de Viciana de 1564 no és només un mapa antic; és l'acta de naixement visual de Vila-real. Ens demostra que, a pesar del pas dels segles, el creixement demogràfic i la transformació industrial, l'essència d'aquella vila emmurallada medieval continua bategant davall de l'asfalt del nostre centre històric.
