El mercat de la vila de Vila-real, a diferència de la Fira Medieval extramurs, va trobar als cantons i porxos de la Plaça Major el seu lloc preferent des dels primers temps. Concedit per Jaume I en la Carta Pobla de 1274, el mercat de cada dissabte es feia sota control del "mustassaf", l'oficial que vigilava pes i mesures.
El mercat de dissabte de Vila-real: origen amb Jaume I (1274)
Cal dir també que era a l’entorn de la plaça porxada on es trobaven les carnisseries del cabró i del moltó, els hostals i les tavernes, l'Almodí de Vila-real o "botiga del forment" i l’estanc de la sal. El mercat setmanal oferia una heterogènia varietat de productes per al consum quotidià, que anaven des de les espardenyes fins a l’aviram: polls, gallines, oques, ànecs, perdius.
Amb el temps, la pluralitat de mercaderies va anar augmentant. El 1424 es prenen acords per tal de gravar amb impostos productes del mercat com ara oli, figues, llegums, fruits secs, safrà i altres espècies, cera, formatges, roba, llana, estam, lli, cuir, sagí, pells, mels, teixits de seda i cotó, joies, pesca salada, armes i eines, entre moltsíssims més.
De la Plaça Major a Sant Miquel: trasllat del mercat el 1867
El creixement de la població al segle XVIII, en què la vila va quadruplicar el nombre d'habitants, va anar acompanyat de l’establiment de nombroses tendes més enllà de l'àmbit central i als dos grans ravals seguint el Camí Reial. L’increment del comerç va fer necessàries disposicions per al control de les vendes, de l’accés de mercaderies foranes i regulacions en temps d’epidèmies.
El mercat setmanal, establert des del seu origen per al dia de dissabte, es va mantenir durant sis segles ben acollit als porxos ogivals de la plaça, amb les parades separades per cortines de roba, fins a l’any 1867. Aleshores es va decidir el seu trasllat a la Plaça de Sant Miquel, annexa a l’Església Arxiprestal, que ocupava l’espai de l’antic cementiri municipal traslladat el 1816 al Camí de l’Ermita.
La galeria porxada de 1895 i les escoles del Campanar
A un costat de la plaça, ombrejada per diversos arbres, es va edificar el 1895, amb disseny de l'arquitecte provincial Manuel Montesinos Arlandis, una galeria porxada per als dies de pluja. Sobre aquesta, diverses sales foren utilitzades com a escoles municipals complementàries de les "del Campanar" i, més tard, com a seu dels jutjats locals. La plaça canvià la seua denominació en ser dedicada el 1892 a Cristòfor Colom.
El mercat diari de 1925 i les casetes de carn de 1930
L’edificació d’una estructura metàl·lica amb cobertís de fusta el 1925 va permetre la celebració diària de la venda de mercaderies alimentàries, mentre que el mercadet dels dissabtes anava estenent-se per la contornada de l’Església Major. El 1930, el recinte es va rodejar amb diverses files de casetes per al despatx de carns i altres productes amb caducitat, i varen ser col·locades diverses tirades de bancs de pedra per a les parades interiors de fruites i verdures.
Aquest centre comercial va tancar definitivament les portes el novembre de 1970 per a enderrocar tota l’estructura i edificar una nova construcció tancada. Durant el procés, l’activitat del mercat va passar al solar d’un antic cinema d’estiu, "El Caserío", a la confluència del Camí de la Mar amb l’actual Avinguda Tàrrega. La saturació de les parades de dissabte aconsellà el desdoblament a una altra sessió els dimecres. La venda ambulant de fruites i verdures se segregà al Barranquet, Plaça de Sagunt o del Llaurador. A hores d’ara, ambdós mercats populars tenen lloc a l’aparcament de l’Avinguda d’Europa, a les afores del sud de la ciutat.
Mercats populars i oficis tradicionals de Vila-real
Front al vell cobertís i l’entorn de la Torre de les Campanes, varen instal·lar-se a finals del segle XIX les casetes per a la venda de la carn. El mercat arribava al seu apogeu la vespra de Nadal, quan els particulars sacrificaven animals criats per a la celebració: corders, cabrits i porcs.
En aquesta zona, ara Carrer del Comte d’Alba, tenia lloc als matins dominicals de tardor la venda d’aus cantores: verderols, merles, caderneres. Al peu del campanar es concentraven, segons temporada, els venedors de gra, pinsos i farratge per a les cavalleries. Al Carrer de Sant Roc acudien els esparters i sarriers per a vendre espardenyes, sogues, cabassos i cistells artesanals en palma i cànem.
El porrat de Santa Caterina i la Fira de Sant Pasqual
L'únic d'aquests mercats populars que encara perdura és el porrat de joguines, dolços i torrons, que des de la segona meitat del XIX se celebra el darrer diumenge de novembre com a preparatori de les festes nadalenques. Una errònia interpretació històrica fa que se'l conega com a Fira de Santa Caterina, confonent-lo amb la Fira Medieval assignada per Jaume I en la Carta Pobla i que el 1730 va ser afegida a les celebracions de la Fira de Sant Pasqual.
La venda d’animals vius va perdurar fins als anys cinquanta del segle XX a la "Murà", al final de l’eixample, el matí dels dissabtes. A l’esquerra de la carretera cap a Borriana s’exposaven cabrits, corders i porcells, mentre que en direcció contrària es concentraven les gàbies d’aviram i conills criats als domicilis.
El tipisme d’aquests mercadets es complementava amb la venda a les vaqueries, tavernes i la dels particulars, que oferien a la porta de casa productes de l’horta. Tot això amb els venedors ambulants que pregonaven pels carrers oli, gelats, terra d’escurar, gambeta i terrissa.
Font: Emili Obiol. Cadafal núm 1, maig 1981
