Poc després d'acabada la Guerra Civil, la Diputació de Castelló va somiar amb un troleibús interurbà modern. La idea era unir Benicàssim, el Grau de Castelló, Castelló, Vila-real, Borriana, Nules i la Vall d'Uixó. Vint anys després, només va circular entre el Grau i Vila-real, i va durar menys d'una dècada. Origen del somni: la Diputació projecta la línia en 1941
Al desembre de 1941 la Diputació Provincial acorda redactar el projecte. Un any més tard s'aprova i es demana la concessió al MOP, Ministeri d'Obres Públiques. La línia havia de ser la columna vertebral del transport de la Plana, deixant fora només la circumval·lació d'Almassora.
20 anys d'entrebancs: coure, tensió i carreteres estretes
El projecte es va topar amb tot:
- Falta de coure per a l'estesa elèctrica de postguerra.
- Impossibilitat de trobar material mòbil nacional per a la tensió inicial.
- Carreteres de només 5 metres, com la de Vila-real a Borriana, que impedien l'encreuament de dos troleibusos.
Resultat: la concessió no arriba fins a 1947-1948. El 1951 es canvia la tensió per a poder usar troleibusos Pegaso-MACOSA fabricats a Espanya, i s'aprova un pressupost retallat que només preveia el tram Grau de Castelló - Borriana.
La competència que el va matar: gasoil, autobusos i la Panderola
Mentrestant, el món canviava. Els autobusos deixen la gasolina pel gasoil, molt més barat. El tren de via estreta Onda-Grau, la popular "Panderola", encara que deficitari, era estatal i competia directament. La viabilitat del troleibús quedava en dubte abans de nàixer.
Entre 1955 i 1956 s'adquirixen finalment només 4 dels 10 troleibusos previstos.
1961, per fi en marxa: només Grau de Castelló - Vila-real
Després d'un concurs en 1959, el 13 de setembre de 1961 s'adjudica el servei a La Valenciana, S.A.. L'entrega es fa el 16 de desembre.
Els quatre vehicles, numerats 538, 539, 540 i 541, mai van fer la línia completa. L'únic tram preparat i explotat va ser el Grau de Castelló - Vila-real.
Declivi i final: de La Valenciana a l'alçament de la xarxa en 1974
El 27 de maig de 1968 La Valenciana demana transferir els drets a Autotransports Col·lectius Castellonencs, S.A. La transferència s'accepta el 31 de desembre i es ratifica en 1969.
El trànsit dins dels cascos urbans i les avaries fan l'explotació insostenible. Al juny de 1969 la Diputació ja estudia substituir els troleibusos per autobusos. Com la concessió era de 30 anys i l'actiu passaria a l'Estat, s'accelera el canvi.
El 1971 ja no circulava cap troleibús. El 7 de juny de 1974 es va alçar definitivament la xarxa i les instal·lacions.
Per què va fracassar el troleibús a la Plana?
La història del troleibús de Castelló és un manual de mala planificació: un projecte pensat per a 1941 que entra en servei en 1961. En eixos 20 anys, la tecnologia, els combustibles i la mobilitat havien canviat. Va arribar tard, car i sense infraestructures adequades.
Hui només queden fotos i els números 538 al 541. Una lliçó de com una bona idea pot morir per la burocràcia.
