El mustaçaf: l'ofici municipal més popular de l'època foral valenciana
És, sense cap dubte, el més interessant i popular dels personatges que formen el quadre administratiu dels nostres municipis en l'època foral. La institució del mustaçaf recollia, segons Sánchez Adell, totes aquelles funcions i competències que no estaven vinculades a un ofici municipal determinat, i tenia sempre el denominador comú de la seua projecció urbana i de carrer.
Origen del nom: del muhtasab àrab a l'almotacén castellà
El primer que crida l'atenció, des de la nostra perspectiva històrica, és, en el càrrec del mustaçaf, la seua mateixa denominació. En alguns aspectes té el seu paral·lelisme en l'almotacén castellà, definit per Covarrubias com a «fiel de medidas y pesos» o, seguint Corominas, «inspector de pesas y medidas». Li atribuïx un origen àrab a través del terme muhtasab, relacionat amb comptar, molt més pròxim a la grafia valenciana per més que en castellà es registre també la variant almutazab.
Funcions del mustaçaf: més que un inspector de mercat
Però és evident que per ací el mustaçaf fa alguna cosa més que vigilar els pesos i les mesures, de la manera com ho faria un actual inspector de mercat. Aquell, entre moltes altres coses, té al seu càrrec tota una bateria d'instruments patrons que custodia, presta o utilitza, com es deduïx de les seues activitats, documentadíssimes en el nostre arxiu.
Juntament amb el de Justícia, es considera l'ofici de mustaçaf com un ofici major. Fent honor a esta distinció, forma part del Consell en les ocasions solemnes. I, com estos, és vestit de dol a costes de la Universitat quan es produïx l'òbit d'un monarca. El seu tractament és el d'honorable.
El Llibre del Mustaçaf: ordenances i regulació de l'ofici
La seua activitat està regulada en el llibre que s'ha conservat en algunes poblacions com Castellfort, Catí, Castelló... i que es va perdre a Vila-real, però del qual hi ha notícies. En l'inventari de 1425 figuren «tres llibres del ofici de mustaçaf». Entre els papers de la claveria de 1491 figura un albarà en què Francesch Castellar, «lliguador de llibres», confessa haver rebut trenta sous per «rellenar e lliguar e foguejar de un llibre de les ordenacions de la vila, ab sobrecuberta de aluda blanqua». En l'assentament s'especifica que es tracta del «llibre per al ofici de mustaçaf».
Malgrat tot, ens va quedar una sumària ressenya en el llibre d'ordenances de la Vila, recopilació de 1711, en el capítol titulat Establiments tocants al ofici de mustaçaf.
Com s'elegia el mustaçaf a Vila-real
El càrrec era electiu i d'un any de durada, encara que es podia reelegir. Passava sempre pel procediment de les boles o «redolins» de cera que contenien escrit en paper el nom dels candidats, un per parròquia. Es deixava a l'atzar l'eliminació d'un dels quatre proposats. Cada any, el 28 de setembre, vigília de Sant Miquel, es repetia en les viles i ciutats del regne este acte administratiu.
En cas de defunció es procedia a elegir-lo en qualsevol data, però només pel temps que li faltara al difunt per a complir l'any d'exercici. Els jurats dipositaven les tres boles restants en poder del batle, i era este qui nomenava d'entre els tres el que considerava més idoni. Seguidament el Consell li donava possessió i li feia lliurament dels estris o «arreus» de l'ofici mitjançant inventari.
Disposem d'altres inventaris més extensos, però advertim la presència d'estris suficients per a pesar i mesurar i, una dada curiosa, el llibre de les ordenances dels teixidors, les activitats dels quals controlava el nostre personatge.
JOSÉ MARÍA DOÑATE
Cronista Oficial de la Ciutat
CADAFAL, maig 1983
