A Vila-real, la llegenda dels túnels secrets o galeries subterrànies és una de les històries populars més vives i transmeses de generació en generació. Qui no ha sentit parlar mai d'eixos passadissos foscos que creuaven el subsol de la ciutat? Tot i que sovint s'ha exagerat amb el boca-a-boca, este mite amaga una base històrica real directament vinculada a la seguretat de la vila medieval.
En este article analitzem què hi ha de veritat i què de fantasia darrere dels subterranis més famosos de la Plana.
El Mite: Túnels quilomètrics i fugides estratègiques
Segons la creença popular més estesa, el nucli històric de Vila-real estava completament perforat per una xarxa de passadissos secrets. La llegenda afirma que existia un gran túnel principal que connectava el centre de la vila emmurallada (la Plaça Major) amb dos punts estratègics:
- El riu Millars i el paratge del Termet: Una via d'escapada lliure per on els habitants podien fugir en cas de setge o buscar aigua si la ciutat patia un bloqueig militar.
- Borriana o Castelló: Les variants més fantioses del mite asseguren que estos túnels tenien quilòmetres de llargària i connectaven directament les diferents fortificacions de la comarca de la Plana.
La Realitat Històrica: Què eren realment estos subterranis?
Els historiadors i arqueòlegs locals han demostrat que no existien túnels quilomètrics. Tècnicament, hauria estat una obra faraònica i impossible per a l'època, especialment si tenim en compte el tipus de terra argilosa de la comarca i l'alt nivell freàtic de l'aigua subterrània.
Això no obstant, sí que existien estructures subterrànies reals sota els peus dels vila-realencs, les quals van acabar alimentant el mite col·lectiu:
1. Els cellers i refugis de les cases de la Vila
Les antigues vivendes situades dins del perímetre de les muralles (als voltants dels carrers Major Sant Domènec, Major Sant Jaume i de la Sang) disposaven de soterranis i cellers profunds per a conservar vi, oli i altres aliments. En molts casos, estos espais es comunicaven de manera interna amb els de les cases veïnes. Durant un assalt o bombardeig, els veïns podien desplaçar-se sota terra d'un immoble a un altre sense necessitat d'eixir a la línia de foc del carrer.
2. El fossat de la muralla soterrat
Quan la ciutat va començar a créixer fora de les seues muralles en segles posteriors, el fossat protector que envoltava Vila-real es va cobrir i es va soterrar per a poder edificar-hi a sobre. Este procés va deixar buits, túnels de drenatge i espais buits en el subsol que el poble va batejar popularment com a "túnels secrets".
La necessitat humana del misteri
La història de Vila-real és ben coneguda i està perfectament documentada gràcies a la seua Carta Pobla. Al revés que altres pobles, no necessita mites fundacionals de reis antics per a justificar el seu origen. Potser per això, el veïnat va necessitar crear les seues pròpies llegendes de misteri, foscor i cavallers escapant per passadissos secrets cap al Millars.
