La fira anual de Vila-real va nàixer directament de la voluntat del rei Jaume I d’Aragó. En fundar la nova vila, la Corona buscava activar econòmicament tota la franja litoral i, per això, va atorgar minucioses concessions comercials, proteccions i exempcions d'impostos als seus participants des de la mateixa Carta Pobla.
A continuació, repassem els punts clau de la història i els secrets d'aquest esdeveniment comercial que encara perdura en l'actualitat.
📅 El ball de dates al llarg dels segles
El calendari de la fira va canviar dràsticament en tres grans etapes històriques a causa de factors econòmics, de competència i de tradicions locals:
- 21 de setembre (Sant Mateu): Data original de fundació. Durava 15 dies i es va fixar per a no coincidir amb la fira de Castelló ni amb els voltants de Borriana. Va funcionar amb èxit durant 73 anys de bonança econòmica.
- 25 de novembre (Santa Caterina): Es va traslladar a aquest dia en 1347 buscant una millor època comercial. D'aquest canvi va nàixer el nom popular amb què es va conéixer l'esdeveniment durant segles. Es va mantindre estable fins al segle XVIII, malgrat els intents fallits de la vila per canviar-la a dates més convenients.
- Mes de maig (Sant Pasqual): El 31 de desembre de 1730, el Consell Municipal va derogar la fira de novembre i la va traslladar oficialment al voltant de la celebració litúrgica de Sant Pasqual, tradició que es manté fins als nostres dies.
🗺️ On se celebrava exactament?
Al contrari del que es pugues pensar, la fira no es feia a la plaça cèntrica de la vila, la qual tot just tenia uns 800 m² i només servia per al mercat setmanal.
La fira reial s'instal·lava en una esplanada extramurs (fora de les muralles), just a la part de davant del Portal d'Onda. Les raons d'aquest emplaçament eren molt clares:
- Espai: Un esdeveniment tumultuós necessitava espais amplis per a la instal·lació dels corrals per al ramat, l'emmagatzematge de productes manufacturats, tendes, tavernes i actuacions joglaresques.
- Seguretat: Evitava que els malfactors accediren lliurement a l'interior del recinte amurallat, el qual es tancava i vigilava de nit sota la supervisió del mostassaf.
- Trànsit: El camí reial creuava el centre de la vila pel carrer Major; si la fira es feia dins, es col·lapsaria el pas dels viatgers durant les jornades de durada de l'esdeveniment.
💼 Impacte econòmic: Més enllà del recinte firal
Encara que el principal moviment econòmic se centrava a l'exterior, la fira repercutia amb gran intensitat a l'interior de la vila:
- Serveis legals: El treball d'escrivans i notaris es multiplicava redactant molts documents privats de contractes, encàrrecs i compravendes.
- Finances: Els canvistes i prestadors tenien una gran activitat durant els dies de fira.
- Hostaleria i comerç local: Els obradors, fleques i tavernes havien d'augmentar les previsions de consum per a atendre els visitants i els animals.
- Infraestructura municipal: Els oficials municipals havien de reforçar el subministrament d'aigua, la neteja i la seguretat.
💡 Una dada curiosa
Quan la fira va desaparéixer del costat del fossar de la vila al segle XVIII, el gran solar comunal obert que va deixar no es va desaprofitar. Es va utilitzar per a la construcció d'un nou temple parroquial i per a altres serveis útils com les basses per a amerar la calç, essencial per a la construcció i la higiene de les cases de l'època.
