Benvingut a Vilapedia, l'enciclopèdia digital de la història, personatges i patrimoni de Vila-real. Un espai dedicat a descobrir, recordar i compartir el llegat, la cultura i la identitat del nostre poble.
Com a homenatge a l'amic Jacinto Heredia —sense cap dubte el millor coneixedor de la història del nostre poble i impulsor del que va ser Vilapèdia, l'enciclopèdia digital sobre Vila-real que va desaparèixer per la desídia de l'Ajuntament, especialment del PSOE i Compromís—, us deixem ací la seua última obra: Breu Història de Vila-real. Un treball que va ser denostat i censurat només per divergències en un dels seus 100 apartats. És el més complet i prevalent treball sobre la història del nostre poble.
La fireta de Santa Caterina i la fira medieval de Vila-real
La fireta de Santa Caterina de Vila-real és sovint confosa amb la fira medieval
atorgada per Jaume I en la Carta Pobla de 1274, però la documentació històrica
apunta a una realitat diferent.
La coincidència de la data de celebració, pròxima a la festa litúrgica de
Santa Caterina d’Alexandria, el dia 25 de novembre, i una errada
d’interpretació difosa per mossèn Benito Traver en la seua obra
Historia de Villarreal (1909), sense cap base documental, han fet
que sovint continue confonent-se este simple mercat pre-nadalenc amb la
històrica fira medieval atorgada per Jaume I a la vila en la Carta Pobla de
1274, que tenia una duració de quinze dies.
El trasllat de l’antiga fira a les festes de Sant Pasqual
En realitat, està documentat el trasllat d’aquella antiga celebració comercial
al període de festes en honor de Sant Pasqual, almenys des de l’any 1730
(Judiciari de 1730, fol. 12 vº, AMV).
Per tant, la continuïtat de la fira medieval correspon a la fira que en
l’actualitat se celebra durant el mes de maig, associada des de fa quasi tres
segles a les festes patronals. Tot i això, actualment ha derivat exclusivament
en un parc d’atraccions infantils, després de la desaparició de les parades de
bijuteria, marroquineria, ganiveteria, articles de basar i altres productes,
que van perdurar en barracons de fusta fins a l’últim terç del segle passat.
Aquelles parades eren la darrera manifestació del que va ser la gran
celebració comercial anual de la vila.
La fireta de Santa Caterina com a mercat pre-nadalenc
La popular fireta de Santa Caterina, ja tan profundament arrelada en el cicle
festiu anual i en l’activitat comercial local, no té així relació amb la fira
medieval més enllà de la continuïtat de les dates: de finalització, en aquell
cas, el 25 de novembre, i de celebració en un sol dia, en l’altre, habitualment
posterior al dia 25.
Només podria parlar-se, com encara defensen alguns de manera tòpica però
aferrissada, d’una remota possibilitat que fora un tènue residu puntual
d’aquella notable activitat econòmica.
L’actual Estadi de la Ceràmica té els seus orígens en el Camp del Madrigal,
un modest terreny esportiu inaugurat a Vila-real el 17 de juny de 1923.
Antic Camp del Madrigal.
L’actual Estadi de la Ceràmica té els seus orígens en un modest terreny
esportiu inaugurat el 17 de juny de 1923. El camp va ser
construït sobre deu fanecades de terreny adquirides pel farmacèutic
José Calduch per un import total de cinc mil pessetes.
La inauguració es va celebrar amb un partit de futbol entre el
C.D. Castellón i el Cervantes, dos equips de
la capital de la província. Inicialment va rebre el nom de
Camp del Villarreal, encara que dos anys més tard adoptaria
la denominació de la partida rural on estava situat:
el Madrigal.
De propietat privada a patrimoni municipal
L’any 1932, el terreny de joc va ser venut a un particular i
el club va passar a ser únicament arrendatari de les instal·lacions.
Durant la Guerra Civil, totes les edificacions existents al recinte van ser
enderrocades. Als anys posteriors, davant el risc que els terrenys foren
destinats a la construcció de vivendes, l’Ajuntament de Vila-real va decidir
intervenir.
El 27 de juny de 1944 es va formalitzar l’adquisició municipal
del camp per 35.000 pessetes, integrant-lo al patrimoni públic
com a Camp Municipal d’Esports, encara que conservant el seu
nom tradicional.
Les primeres ampliacions
En finalitzar la temporada 1951-1952, el camp va experimentar
una important ampliació. Les dimensions inicials de 95 × 50 metres es van
incrementar fins a 104 × 65 metres.
Aquesta reforma pretenia reproduir les mesures de l’estadi olímpic
d’Hèlsinki, seu dels Jocs Olímpics celebrats aquell mateix any.
La transformació va ser possible gràcies a la col·laboració voluntària de
nombrosos aficionats, que durant dos mesos van participar activament en les
obres.
Després de diverses modificacions posteriors, el terreny de joc va quedar
definitivament fixat en 105 × 68 metres, unes dimensions molt
semblants a les actuals.
Tribunes i il·luminació artificial
A principis dels anys seixanta es va construir una tribuna coberta a la banda
nord del camp. Més tard, durant la temporada 1971-1972, es van
habilitar uns senzills graons per als espectadors a la banda oposada.
Un dels moments més destacats de la història del recinte va arribar el
16 de setembre de 1973, amb la inauguració de la il·luminació
artificial.
L’estrena dels focus va permetre la celebració de partits nocturns i es va
commemorar amb un encontre de Tercera Divisió entre el conjunt local i la
Sociedad Deportiva Ibiza.
Anem a retornar a la vida de forma reduïda a la Vilapèdia. Com deia a la seua pàgina de portada:
𝑽𝑰𝑳𝑨𝑷𝑬̀𝑫𝑰𝑨 es va iniciar al març de 2006 amb el propòsit de difondre, mitjançant un medi contemporani i amb futur com és Internet, la cultura i la vida de la nostra ciutat: Vila-real. Va ser la tercera de les enciclopèdies digitals de temàtica local a tota Espanya, i la primera en realitzar-se totalment en valencià. Des d’aquella data s’han fomentat per tot arreu les enciclopèdies locals, amb el patrocini econòmic i el suport moral dels respectius Ajuntaments, Diputacions i Governs autonòmics, considerant el seu evident interès per a la difusió lliure i didàctica de la història, les arts, les produccions, el medi natural, els costums, el turisme, els personatges destacats i l’activitat de les respectives ciutats i territori.
Però la desídia i el desinterés del gestors municipals del nostre poble van aconseguir que el projecte desapareguera.
